L'ús de les xarxes socials provoca canvis en les esferes personal, social i professional de la ciutadania. Centrant-nos en l'àmbit professional, l'actual escenari de gran connectivitat entre persones i la gestió de la informació generada afavoreix que s'avanci cap a formes d'intel·ligència col·lectiva que estan canviant les organitzacions.
En els darrers temps, són moltes les iniciatives encaminades a incorporar als sistemes polítics democràtics els canvis substancials derivats d’un major accés als recursos d’informació, esdevinguts per l’ús massiu d’internet i les xarxes socials, principalment. En l’escenari de la gestió pública, ha irromput amb força un nou paradigma, anomenat govern obert, que posa en el centre la ciutadania, amb un rol més actiu i corresponsable amb els afers públics, més enllà de la possibilitat del vot puntual o d’estar representat en els òrgans de govern democràtics. Per aquest tipus de governança sorgeixen canals de comunicació i col·laboració entre l’Administració i la ciutadania que faciliten el coneixement i reconeixement de les dues parts i ajuden, per tant, a millorar les relacions entre els poders públics i la ciutadania.
Les xarxes socials es consideren a la Generalitat de Catalunya una oportunitat única perquè les administracions públiques catalanes esdevinguin l’avantguarda de la innovació i siguin vehiculadores del coneixement i del valor que aporti el conjunt dels actors públics.
L'accés a les xarxes socials mitjançant dispositius mòbils garanteix la participació des d'arreu; i, com més gent les usa, més se'n poden multiplicar les utilitats. Ofereixen, doncs, un excel·lent escenari cap a la millora i la innovació. A més de facilitar la participació i implicació de la ciutadania i altres actors en la governança, les xarxes socials complementen els canals d'atenció ciutadana de l'Administració (telefònica, presencial, digital,...).
Les xarxes socials:
- Proporcionen respostes immediates a la ciutadania, però aquí la informació oferta és útil també a altres persones en la mateixa situació (es guanya temps i recursos). Tot això d'una manera més propera, ja que estem en un entorn habitual de la ciutadania.
- Per ampliar la informació oficial redirigeixen la gent cap al web corporatiu, o cap a un recurs acordat que tingui tant crèdit com la informació generada pels canals oficials.
- Faciliten la creació de xarxes temàtiques d'usuaris que, al seu torn, produeixen coneixement fonamental i complementari perquè l'organització conegui els interessos i la informació que generen aquestes xarxes i els pugui tenir en compte per millorar els seus serveis.
La Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya estableix unes pautes comunes per a la presència homogènia de la Generalitat a les xarxes socials.
La Guia també conté el procediment que cal seguir per obrir perfils en aquests espais de relació i participació. Així mateix, enumera les diferents eines de xarxa social, els diversos usos i objectius de presència en cada una, les recomanacions per a una presència adequada i reexida i també els criteris d'estil comunicatiu més adequats en cada eina.
La Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica.
La Guia és un instrument dinàmic i obert en el qual tothom pot participar des de la seva experiència. Actualment el projecte està publicat a Github gencat i des d'aquest espai es poden fer totes les aportacions.
També es poden fer suggeriments i altres propostes de millora al correu [email protected] i al perfil de Twitter @gencat.