Skip to content

Latest commit

 

History

History
442 lines (149 loc) · 18 KB

Vocabularium Justificat del Lingue International.md

File metadata and controls

442 lines (149 loc) · 18 KB

VOCABULARIUM JUSTIFICAT DEL LINGUE INTERNATIONAL

Li selection del paroles in un lingue international es sovente un cause de astonament por li adeptes. Pro quo ti forme e ne un altri? Esque li autor ne fat un erra adoptente ti radica? Li present ovre, benque íncomplet, responde a ti legitim curiositá e va demonstrar que Occidental ha bon selectet li max international paroles, in omni casus u Esperanto ha rejectet les sin rason valid.

Quelc justificationes, prendet in ancian revúes, esset redactet de altri interlinguistes, de queles noi indica li nómine inter paranteses.

Ci yo deve expresser mi gratitá a Sres. Matejka de La Chaux-de-Fonds e Dr. Pollog de Basel, qui benevolet revider mi textus, completar e corecter les con cuida.

Ric Berger.

Abreviationes usat:

LI = lingue international

I = italian

HL = hollandesi

D = german (Deutsch)

R = russ

Espo = Esperanto

E = anglesi (English)

S = hispan

Occ. = Occidental

F = francesi

P = portugalesi

A.

Li preposition latin ad ha passat in li romanic lingues sub li form a. Necú it ha devenit al quam in Espo. Ti forme es realmen li contration del preposition ad o a con li articul. Dunc, quande on di al, on expresse li du paroles a(d) la, e quande on di in Espo al la, to significa quasi ad la la. (Couturat)

ABOYAR.

On ne comprende pro quo Espo deforma li paroles F aboyer, I abbaire in ...boji? In ultra, quande on sercha li forme medial de D. Boje, E. buoy, S. boya, on trova necessimen boye, radica tot international e mem R. It es do plu bon prender boye por li sense de F. bouée e redar a aboyar su forme natural. (Couturat)

ACUT.

Li corespondent parol Espo akra have ti sense in null lingue. Null rason por ne prender li just radica acut quel veni de latin e quel es I.S.P.E e mem F per su derivate acutitá (F. acuité).

AGIL.

Espo confuse in un sol parol lerta (deformation del F. alerte) tri idés tre diferent: alert, agil, habil. Ti du ultim paroles es índispensabil, tam plu que ili es ja international. Agil e su derivate agil-itá es E.F.I.S.P, e habil, con su derivate habil-itá es F.I.S.P.

ANNU.

Occ. adoptet li radicas annu, mensu, die, vice yar, monat, tago, ne pro latin partialitá ma pro que li derivates annual, annales, mensual, dial, diari, diurne es conosset anc in li germanic lingues.

APRENDER.

Li radica romanic es plu bon pro li derivates. Aprension, aprensibil, aprensiv es comprensibil a omni Anglese o Romane; lernado, lernejo a null hom. Ultra to aprender e comprender sta in connexe con prender e pro to es preferibil a lern. Li radica del idé prender es anc li funde del paroles german be-greifen e slav po-n-imat. (E. de Wahl)

ASCENDER.

Li composite Espo mal-supren-iri sembla haver li avantage economisar un radica, ma ti radica ascender es absolut necessi por formar li international derivates ascens-ion, ascens-ion-ist, ascens-or (aparade in dom).

AUXILIAR.

Espo helpo (E. help, D. helfen) ne posse esser mantenet apu auxiliar, quel atinge omni altri lingues e anc E. per auxiliary.

AVAN.

Por economisar radicas, Espo composi li contrarie de antaux per malantaux, quo posse causar grav miscomprenses in comandas. On deve ci adopter du radicas tre diferent in audition: ante e pos. Espo anc confuse du notiones, loc e témpor, in un sol parol antaux; special paroles por li loc: avan e detra es sovente necessi. Ti povritá de radicas es tam plu strangi in Espo que ti lingue adopte du nov radicas: avangardo e ariergardo contenent li nov paroles derivat! U es finalmen li economie?

AVIE.

It ne existe por ti ente un international parol. Espo birdo ne es admissibil pro que in anglesi li pronunciation es tot diferent. Idiom neutral hat selectet ornit, ma avie es ancor plu bon per li derivates conosset: avi-cultura, *aviation.

BASTAMENT.

It ne existe un comun parol por ti idé. E. strike, D. Streik, ni per fonetica, ni per ortografie adapta se a Occ. Nu, noi have in russ li parol za-bast-ov-ka, del parol basta (hispan, e quasi international) quel significa: sufice, ne plu; dunc ili ne vole plu laborar. Pro to yo creat ti significativ parol bastament pro manca de plu bon. (E. de Wahl)

BENTOST.

F. bientôt, I. bentosto. Li altri lingues have diferent formes, e li forme italian max bon adapta se al stil de Occ.

BOCCA,

quel es I.S.P, es plu international quam Espo busho, quel es tro lontan del parol F. bouche e misducte li Angleses e Germanes por qui bush significa bosca.

BRASS.

Espo brako evoca plu mult un specie de can quam li membre homan, nam li derivate E.F.I.P. brachial postula alminu un radica brakio. Li radica brass genite ancor plu mult derivates: brass-ar, brass-ale, in-brass-ar, in-brassa-ment.

CADER.

E. to fall, D. fallen, Sv. falla, F. tomber, choir, S. caer, I. cadere, P. cahir, R. padat, Espo fali. In unesim regarde it posse semblar que fall-er o fall-ar have li max grand internationalitá. Ma, in altri látere, noi have paroles totalmen international, regularimen derivat de cader: decadentie, cadentie, casu, paroles havent internationalitá til R. e Sv. Dunc on vide que si on ne vole introducter du o tri radicas on deve prender cader e ne fallar. (E. de Wahl)

CADERNE.

F. cahier, I. quaderno, S. cuaderno, P. caderno monstra que Espo kajer ne es li max bon radica.

CALID.

Sin dúbit Espo varm retrova se in D. e E., ma per li verbe caler (Espo: varmighi), on forma con un perfect regularitá cal-id, cal-id-itá, cal-ore, cal-or-ific, cal-or-ifere, serie analog a ti de frig-er (Espo: **malvarmighi) e quel genite frig-id, frig-id-itá, frig-ore, frig-or-ific, frig-or-ification, etc.

CAN.

Li famosi linguist A. Meillet in su libre "Les langues dans l'Europe nouvelle" scri:

"Li vocabularium de Esperanto ne ha esset sempre selectet conform al principie del max grand extension del paroles in Europa. Zamenhof sembla har fat un specie de diplomatie, serchante far concessiones al german e mem al russ. Talmen, in vice de prender kano por "chien" secun italian cane, portugalesi câo, francesi chien (con li adjective canin prendit al scrit latin) e secun li anglesi adjective canin, il ha nominat it hundo, secun li german sol (li Angleses dient dog)".

On posse suposir que li decision de Zamenhof esset dictat per li desire evitar li colision del dente canin con li can feminin, ma, si on reda al sufixe -in in su sense exact de orígine, li dente can-in es just derivat de can.

CASU.

Espo traducte per okazo li F. cas e D. Fall, ma admisse quam nov radicas li derivates international kazuisto e kazuistiko. Con li radica casu Occ. forma per su propri sufixes: casu, casu-al, casu-ist, casu-ist-ica, sin esser fortiat adopter tri radicas!

CAVALLE.

Li parol Espo chevalo es solmen francesi. Li forme cavalle atinge omni lingues de Europa per cavalleríe e anc francesi per cavale e cavalier.

CAUDE.

Durante que Espo vosto es solmen mutilat R, caude atinge plur lingues per li adjective caud-al.

CELAR

es plu international quam Espo kashi quel es solmen F. e ancor F. have céler e déceler.

CELLUL.

Zamenhof acurtat ti parol international e su abjective cell-ul-ari supressente li finale -ul por evitar li colision con li sufixe de Espo -ul. Timore tam plu ínexplicabil que il adoptet tabulo e regulo trovant se in li sam casu! Poy, remarcante que celo* es ja prendet por scope, il adjuntet un circumflexe sur li c por far li diferentie. Noi ne pensa que li scientistes va acceptar un tal mutilation de un parol international. (de Beaufront)

CEREBRE

es plu international quam Espo cerbo pro li adjective cerebral. (In Espo = cerba)

CIEC.

G. A. Sv. blind, I. cieco, S. ciego, P. cego, F. aveugle (cécité), R. slepói (Espo: blinda). It sembla vermen que blind es li max bon solution. Ma nu, vide li derivation: blindar; E. to blind, D. blenden, Sv. förblinda, bländ, S. cegar, I. accecare. Ma ja in Sv. noi remarca du diversi paroles, e in D. blenden anc have du absolut diversi senses. Li unesim es: far nevident, e li altri: far ínvisibil. On blinda un laterne, on blinda un canon e noi have li parol complet international til R. blindage. Pro to sembla me que li radica blind deve esser conservat por ti sense complet international. Por F. aveugle, on deve prencer cec o ciec. (E. de Wahl)

CIRCUM

es li pur forme latin vivent in li paroles international: circumjacent, circumvolution, circumstantie, circumnavigation, contra que Espo chirkaux ne have apoye.

CLUDER.

Espo fermi atinge solmen francesi durante que cluder genite li derivates international: in-clud-er, con-clud-er, ex-clud-er. Per li regul de Wahl on posse anc derivar: clus-ion, ex-clus-iv, ex-clus-ivitá, etc. It vell esser un non-sense ne un radica tant fructose pro un parol solmen francesi. Ad-plu francesi e anglesi possede anc li parol close.

COCINAR.

Espo kuiri es solmen F. e, in plu, copiat sur li infinitive F.; talmen li radica include falsmen li r del infinitive francesi e transporta it in omni témpores del verbe. Cocinar es I. H. e tre proxim a F. A.

COMPRAR

atinge I. P. S. per comprar e L. per comparar, contra que Espo acheti es solmen F.

CON.

Forme plu reconossibil quam Espo kun pro que it trova se in centres de paroles composit (anc sub li forme co-) e in li terminologie musical italian conosset partú: con brio, con anima, con fuoco.

CONE

es plu bon quam Espo konuso pro li derivates con-ic, con-oid, con-ic-itá.

CONOSSER.

Li radica Espo koni es necessi por traducter F. cône, E. cone, I.S. cono. Por F. connaître, li ver redica es conosser, quel permisse derivar conossent, conossentie. On ha proposit L. cognoscer, ma de Wahl fa remarcar que it ne plu existe paroles international con radica cognosc. In contrari, it existe un parol international conossement, quel on posse derivar regularimen de conosser.

CONTRA.

Espo kontraux es arbitrari durante que contra es ja international, nam it retrova se in li derivates conosset contrabanda, contrabasse, contradanse, contrapunte.

CONVENER.

Espo tauxgi es solmen germanic durante que convener es international e genite derivates natural: convenentie, ínconvenent, ínconvenentie, etc.

CORDIE,

radica plu international quam Espo koro, nam li derivate cordial es D.E.F.I.S.P.

CUIDAR.

Espo sorgi es solmen D. e vell dever scrir ze: zorgi. Cuidar es international e adapta se plu bon al stil de Occ.

CURAR,

con un sol r ne deve esser scrit sub li forme kuraci, quam in Espo, proque it deve formar cura-tion, cura-tor, pro-cura-tion, pro-cura-tor.

CURRER,

con du r es necessi por formar regularimen numerosi derivates. Currer genite in prim currente, currida (S. corrida), con-current, con-current-ie; poy mersí al regul de Wahl quel changea li ultim r a s li derivation posse continuar: curs-ion, cursiv, curs-or, ex-curs-ion, ex-curs-ion-ist, in-cur-ion, etc.

CUSTAR

es adminim tam international quam Espo kosti (nam li son u trova se in F. e S.) e permisse prender li radica cost por li sense de F. côte. Si E. have rib (Espo ribo) it anc have costal, e to determina li maxim grand internationalitá de cost. (Couturat)

DAR,

quel forma regularimen da-t-ive es usat vice Espo doni, e dona-r vice Espo donaci pro que it genite li international parol dona-t-or.

DEMARCHAR.

Espo klopod es russ e polonesi e es scrit in ti lingues khlopot con li signification de penar. Pro que li altri national paroles have diversi significationes, li max bon solution es prender li francesi demarchar.

DEO.

Espo dio es solmen I. Li derivates international de-isme, de-ify, de-ifi-cation monstra que li ver radica es de-o. Talmen, li radica di-e es líber por li dura de 24 hores.

DIABOL,

vice Espo diablo, es li ver radica por obtener diabolic, diabolic-men (D. diabolisch, E. diabolic).

DIE.

Espo tago es solmen D. Die es strax comprendet pro li dies del semane lunedí, mardí, etc. e li international parol diurn>

DIR

(vide far).

DOLER,

e ne Espo dolori, es li ver radica, nam it genite regularimen dol-ent, índol-ent, condolentie (G. Kondolenz), poy, per li suxife -ore, anc dol-ore, dol-orosi, in-dol-or-at (F. endolori).

DUBITAR.

Li ver radica es dúbit (L. dubitare) e ne dub, quam it es in Espo. Dúbit es necessi por retrovar li international derivates dubit-abil, e ín-dubit-abil.

DUCTER,

vice li radica Espo konduki, es absolut necessi por formar regularimen un triantene de derivates ja international queles Espo e Ido deve adopter quam nov radicas pro manca del ver punctu de departe, por exemple: duct-ibil-itá, in-duct-ion, de-duct-ion, pro-duct-ion, pro-duct-or, intro-duct-ion, re-duct-ion, ab-duct-ion, etc.

DUPAR.

Espo trompi atinge solmen F. e E., ma dupar es plu international e atinge anc F. quel have duper.

DURANTE.

Quande li lingues es tam remarcabilmen concordant: D. während, E. during, F. durant, I.S.P. durante, it es íncomprensibil que Espo prefere li parol latin dum!

E

es tre international contra que Espo kaj atinge solmen tis qui save grec. (In grec modern it es pronunciat: kyé) Li parol kaj duplica presc li númere del k e j ja tro numerosi in Espo. Couturat fat remarcar que li traduction del Bible in Espo havet adminim un avantage, to esset monstrar clarmen quant li usation de kaj es íntolerabil.

EAR.

Un parol international por F. aller ne existe. Latino sine flexione prendet ex L. (eo, ii, itum, ire) li radica i quel es tro curt; Espo usa li forme iri e talmen falsmen transporta li finale del infinitive a omni témpores. Andar(e) es solmen H.I. e ne es apt por composition. Vader ne coresponde al sense del derivates: invasion ne es intrada, evasion es altricos quam surtida. In manca de plu bon, De Wahl prendet ex L. li radica ea quel supervive ancor in su forme original in F. exeat.

EDIFICAR

es plu bon quam Espo edifi, pro li paroles international edificar e edification (E.F.I.S.P.)

ES-QUE.

Espo chu es un parol inventet e íncomprensibil. Es-que es adminim F. e suggeste li interrogation al romanic populer per li du paroles que, es, in li forme interrogativ.

ESSER.

Espo esti ne es bon. Li líttere t totmen ne apartene al radica, ma es simplicmen li signe del triesim person. Secun li linguistes (vide A. Meillet, Introduction al studie comparat del lingues indo-europan), li ver radica del verbe es es. Li ti es contrari al etimologie e choca tam plu li filologos que in Espo on adjunte ancor un altri verbal finale: -as, -is, -os, quel duplica li desinentie.

EX,

parol tot international, contra que Espo el es solmen un special forme de ex quande ti-ci precede un l (exemple: ellaborar). Un derivate quam ex-puls-ion es strax comprensibil durante que Espo el-pel-o es un enigma por omnes.

FAR,

quam dir, es acurtat modern formes corespondent al latin facere e dicere tro pesant por paroles tam frequent. Ti formes modern genite tam regulari derivates quam li latines. On mey remarcar que li verbes Espo fari e diri es fals, proque li r, quel apartene solmen al infinitive, apari in omni témpores.

FARINE.

It es ínexplicabil que Espo deforma ti parol a faruno. Forsan por evitar li aspecte de un feminin? Ma faro in Espo es un action e ne un ente!

FELICI.

Null necessitá transformar li c a ch quam fa Espo, in quel li son ch es ja tro abundant.

FÉMINA.

It serve a nequó economisar ti international radica formant vir-ino (= mann feminin!), nam on ne posse dispensar it por formar femin-isme e femin-ist.

FERIE.

Espo foiro es un francisme. Li ver radica international es ferie venient de L. feria (F. férié, E. fair, I. fiera, S. feria).

FIL.

Espo fadeno es solmen D., durante que fil es international e genite fil-ar, fil-ator, fil-ator-ia, derivates natural e regulari. Ma in Espo filo es prendet por D. Sohn, F. fils, quo es un altri grav erra, nam por ti sense filie es plu bon pro li derivates: fili-al, fili-ale, a-fili-ar, fili-ation. Quande on selecte li bon radicas, omnicos reveni in órdine!

FORSAN.

L. fortasse, forsitan, forsan, I. forse, S.P. talvez, pode ser; F. peut-être, Ru. poate; E. perhaps; D. vielleicht; Holl. misschien; Sv. kanske, Nor. kanskje; Dan. maaske; R. mozet byt. In plur lingues ti forme significa "it posse esser, possibil". Ma un tal metode sembla me tro long, e ultra to on ne posse dir "forsan it es possibil". Dunc sembla esser usabil solmen li curt forme latin (secun Diez li forme fundamental es forsan). I. forse ne vell esser apt in Occ. pro li confusion auditiv inter forse e fortie, quo on deve evitar. Forsan es li sol forme usabil e adplu filologicmen justificat. (E. de Wahl)

FOX.

Durante que Espo vulpo es solmen I., fox atinge D.E.Hj., dunc plu mult homes, e es comprensibil partú per li parol *fox-trott.

FOY.

It es desfacil trovar un radica international. Espo fajro es li deformat anglesi parol fire. Foy sembla plu bon pro li derivate foyere. (I. fuoco, S. fuego)